La foto? També. La vaig fer a Barcelona, al congrés. Mari! Tira’m una foto ací! Aixina, fantàstica!
La primera imatge que tinc teua és disfressada de “Rei panxut”, estaves magnífica, que risa!. Després recorde molt, els esmorzars i dinars que el preparava Paco per anar a escola. Your Paco: sempre t’escrivia notetes i corets, o signes d’interrogació si el que havia dins de la vianda era una sorpresa. Preparàrem juntes l’oposició: anàvem a ta casa i Paco sempre ens tenia preparat un berenar, moltes vegades també un regalet, en forma de flor o de poema. Sou gent encantadora.
Camí de Santiago juntes, any darrere d’any. Hem anat fins al final de la terra! Aquella posta de sol a Finisterre, després de nosequantskilòmetres que havíem fet eixe dia, en un fred que pelava serra amunt per una carretera de por i acompanyades del pare i fill alemanys, jajaja i s’ enteníem i tot!
Per l’interior del País Basc amb Abel i MCarmen, i tu: va foto! Cantant, rient i posant-te flors als cabells i jugant a: quina hora serà? Vam descobrir el patxaran. Platja, senderisme, cursos, cafès, les teus paraules autòctones, xarradetes, el teu seny, risses i de vegades també algun plor...Tantes i tantes vivències. Gràcies per compartir amb mi.
No trobava el que m’havies deixa’t. Vaig llegir els sms a les meues companyes. El vaig demanar una tercera pista. Els i les monitores no li llevaven ull de damunt per si de cas algun xiquet o xiqueta ho tocava. Em va costar peròooo... Preciós! Que bonic! M'encanta. Veus? Tantes vegades que he estat a la granja–escola i tu sense estar, vas fer que aquesta vegada fora especial. Gràcies.
