Hui m'has vingut al cap. Fa exactament dos
hiverns que no ens vegem. No cregues que no he pensat en tu, que si ho he fet, però no tenia, ni
tinc gens de gana de contar-te... Eh! "De bon rotllo”!
Pensava: igual ja no vol vore’m. Igual ha desaparegut per
avorriment. Però no. Ací estàs. Fidel al que t’he dit en qualsevol moment d’aquesta
xicoteta història que ens uneix.
He entrat per l’oratge. Si! Si! No
és escusa! Ahir vam entrar en primavera però portem uns dies que no para de
ploure. Des del dimecres! Quants anys que no passava! Els dies de pluja
conviden al recolliment, i jo des d’eixe dia que tinc festa, així que he tingut
un poc de temps per a moltes coses, entre altres vindre a visitar-te.
Han
passat molts dies. Ja t’he dit, dos hiverns. Estàs igual que l’última vegada que el vaig vore. Han ocurrit
moltes coses...o algunes. Així i tot, no sé que dir-te. Tot va... Com va. Algunes estones bé i altres millor.
El més important: no perdre el somriure.
Un
bes ben fort. Fins prompte?
