La Vall d’Albaida està formada per 34 pobles. Un d’ells és Otos. El dissabte passat de matí Encarna, Rosario, Verónica i jo vam prendre camí cap Atzeneta. Passem Carrícola i sense adonar-se’n arribem a Otos.
Jo conec aquest poble des de fa molt de temps. Tinc allí familia (mon tio Elies, el panader). També he estat treballant en l’escola, era la mestra de música. Eixe any la mestra d’infantil (Maria) va treballar un projecte sobre els dinosaures. Ara no recorde quin dels dinosaures era, però la seua alçada era molt elevada. Al llibre on havien vist l’altura posava els metres i per a saber com podia ser d’alt no van dir altra cosa que seria com l’alçada de dos pisos. A Otos no hi havia finques, cosa que el fa encara més bonic. Maria de seguida va pensar en que podríem mesurar el campanar, ja que era l’edifici més alt que hi havia.
El que més m’agrada d’aquets pobles és que el pensat i fet funciona però com. Obris la boca i de seguida te la tapen. Una vesprada ja havíem quedat amb Pep Pla (el meu cosí el panader) i amb Joan Olivares. Entre els dos mesurarien el campanar en directe per a saber fins on o com era d’alt aquell dinosaure. Tota una experiència!
A Maria que no parava de pensar no li se va ocorre altra cosa que el final de projecte fos un concert. I clar cada vegada que em ve al cap Maria diguen-me: Marian, lo més significatiu per als xiquets i xiquetes és que la seua mestra de música dirigeixca la banda. I clar jo que sóc de poble i a més això de lo significatiu ho tinc molt clar no vaig poder dir-li que no.
La visita d’aquets dos dissabtes era diferent. El cefire ens havia proposat un curs per a conèixer millor la ruta dels rellotges de sol. Encarna és de la Vall com jo però que repagades hem estat d’escoltar a les nostres companyes, Rosario i Verónica: han estat encantades. Hem aprés un poquet més d’un dels pobles de la Vall, en un ambient extraordinari i a més s’hem conegut millor. Encantada de conèixer-vos.
Marian Llàcer Pla
PD: Encarna estava malalta el dissabte per això no apereix a la foto
