Si fas plans per un any, planta arròs

Puig Campana des de Sella

Barranc de l'Encantada. Un dissabte de juny.   Si, Llúcia: enguany hem fet projecte de S. Guarner. Ha estat molt interessant. Dius que és un escriptor de"gent major"? Ja però l’hem adaptat per mig del seu llibre...  Pagaries per dur als teus fills a la nostra escola? Per cert tu treballes en Escola Valenciana? Teniu alguna cosa de Fuster per a xiquets?

Puig Campana. Dissabte següent.   

Victor: Llúcia m'ha donat açò per a tu. Em mostra un llibret: "Abans que el sol creme" Joan Fuster. Parlem, raonem... Tenim hort! L'arròs es planta ara...? Solucions, solucions.

Dijous 14 de juny. Escola Covalta. Assemblea de la classe de 4 anys.   

Recordeu com li diuen al meu mestre dels dissabtes? Molt bé! Victor Labrado. A vore, i que posa ací? Correos...Si! Són les llavors d'arròs! Ja han arribat! D'on venen? Vaja que si de Sueca. I qui és de Sueca? Joan Fuster i Victor Labrado. I que tenen a Sueca? Mare...si s'ho sabem tot! El Xúquer, l'Albufera i arròs. Mireu, que diu Fuster en el llibret que ens ha regalat Llúcia:    "Ja sé que us agrada l'arròs. De tant en tant la mare ens en dóna per dinar: una mica quan fa escudella i carn a l'olla; o bé bullit, i hi barregem un ou, salsa de tomàquet, banana fregida; o en paella, amb pollastre o amb peix; i fins i tot amb llet i sucre, com a postres...  Mostre els grans que ens envia Labrado per correu i continue llegint: Aquets granets són el fruit d'una planta que conreen la gent del meu poble.

Divendres 15 de juny. Escola Covalta. Assemblea de la classe de 4 anys     ...Clar primer celebrem el natalici de Marc i després? Molt bé plantarem l’arròs. Ho farem com a Sueca? Clar, no pot ser perquè nosaltres que fem als nostres camps? Vaja que si, oli. Tenim oliveres i a Sueca? Molt bé, arròs! Anem a llegir que més ens diu Fuster al llibre: “És primavera! Aquets grans d’arròs són la llavor...Quan hauran grillat, els trasplantarem als camps, més grans...”  Bé després més tard el plantarem. Ens eixirà? És complicat però si no que farem? Molt bé a final de curs en comprem de Sueca al supermercat i ens fem una paella: ells posen l’arròs i nosaltres l’oli. Val i les altres verdures del nostre hort!



Pel que escriu a aquest llibret, Fuster sabia que algun dia uns xiquets i xiquetes d’Albaida s’interessarien per saber més del seu poble que també és el nostre. El curs que passem l’hem dedicat a S. Guarner i la Vall d’Albaida:  l’escriptor i les seues dites de la Vall. Hem ampliat. Hem eixit de la Vall: el riu que ens dona nom “L’Albaida” és un afluent del Xúquer (Jordi R. ens recordava a cada moment que passa per Gavarda, el poble de la seua iaia i que està en la Ribera Baixa).

Enguany fa 50 anys del llibre de Fuster: “Nosaltres els valencians”. El Xúquer del que l’Albaida és afluent arriba a Sueca. Nosaltres i ells som valencians i valencianes. Sense adonar-se’n hem començat un projecte que no sabem com i on acabarà. Dins cap tot el que puga incloure aquest títol: “Nosaltres els valencians”. Voleu participar?

Marian


PD: Hem plantat ahí les llavoretes perquè tindrem que portar-s'ho a casa aquest estiu. També n'hem plantat per als xiquets i xiquetes que vindran. Si ens ix el planter ja vorem com s'ho fem... Al temps! Per cert, el títol d'aquest escrit és una dita. Hi ha altra que diu: si fas plans per deu anys, planta oliveres.

El VALOR dels anònims

Va estar un matí amb molt de Valor.

Valor per a poder alçar-se: el dia d’abans va estar el primer que no teníem escola per la vesprada i havíem decidit fer cap de setmana de platja. De camí cap a la Marina Baixa els esquirols ens eixien al pas per a saludar-nos. Un paisatge magnífic i molts ciclistes ens acompanyen tot el viatge.

Dissabte 9’30 del matí entrem a Sella. Llúcia i Victor ens eixen al pas. 10 del matí plaça del poble. Fa molta calor. Fem un tram en cotxe. Tots baix dels pins comencem a escoltar al mestre. “El castell d’Entorn i no Entorn”: és una rondalla de dones. La reina Tomanina té un fill el príncep Bernat i vol casar-lo amb “Aiguamar”. El príncep Bernat estima a la pastora Teresa i aquesta pel temps queda enamorada d’ell. Les enveges al castell i la por de la mare per que el fill es case en una plebea fan que la pobra Teresa tinga que passar tota una sèrie de peripècies. El premi final pareix ser que es la boda amb Bernat.  Pobra Teresa vaja premi final! Pensa-t’ho dona! Fins eixe moment eres una dona lliure i Bernat l’únic que ha fet per tu ha estat en avisar-te dels perills que havies de passar. Sols en que ell fora capaç de raonar... Massa dona per a un príncep!

Acabem el matí parlant de Valor i Guarner. Dos escriptors ens diu el mestre que molt valents per l’època en la que es va tocar lidiar. Res a dir. Tota la raó, però com sempre això em fa pensar: de segur que hi va haver molts i moltes anònimes amb molt de VALOR dels qui no sabem el cognom: no sabem el de Teresa. Sol passar. Normalment som els-les anònimes les que donem solucions als problemes “dels de dalt”. M’agrada la novel·la historiada. Els personatges principals sempre solen ser reis i reines, cavallers-dames, prínceps i princeses, comtes, marqueses, monjos i monges... Poc sabem dels de baix. Dels que fan la història. Dels anònims. Dels que no tenen nom ni cognom. Ens conten que no se quin rei va anar a la guerra amb nosequantsmil soldats. Després ja ens diuen si va guanyar o perdre. I els nosequantsmil soldats què? I les seues famílies? Valor es va arruïnar per la fil·loxera però ell era senyoret. A la Vall d’Albaida moltes famílies anònimes es va passar el mateix.

Res ha canviat. Els-les de dalt, els que passaran a la història en nom i cognoms no han respectat les normes que ells mateixos havien posat. Però hem de saber que els-les de baix, les que els nostres noms i cognoms no passaran a la història tenim la clau! Ocupem-se dels-les nostres, dels-les anònimes perquè tenim molt de VALOR. Com diu Mandela: “L’educació és l’arma més poderosa que podem utilitzar per a canviar el món”.

Marian Llàcer

PD: La primera foto és d'ahir del Puig Campana. Les altres dos són del curs passat a Castalla.