El VALOR dels anònims

Va estar un matí amb molt de Valor.

Valor per a poder alçar-se: el dia d’abans va estar el primer que no teníem escola per la vesprada i havíem decidit fer cap de setmana de platja. De camí cap a la Marina Baixa els esquirols ens eixien al pas per a saludar-nos. Un paisatge magnífic i molts ciclistes ens acompanyen tot el viatge.

Dissabte 9’30 del matí entrem a Sella. Llúcia i Victor ens eixen al pas. 10 del matí plaça del poble. Fa molta calor. Fem un tram en cotxe. Tots baix dels pins comencem a escoltar al mestre. “El castell d’Entorn i no Entorn”: és una rondalla de dones. La reina Tomanina té un fill el príncep Bernat i vol casar-lo amb “Aiguamar”. El príncep Bernat estima a la pastora Teresa i aquesta pel temps queda enamorada d’ell. Les enveges al castell i la por de la mare per que el fill es case en una plebea fan que la pobra Teresa tinga que passar tota una sèrie de peripècies. El premi final pareix ser que es la boda amb Bernat.  Pobra Teresa vaja premi final! Pensa-t’ho dona! Fins eixe moment eres una dona lliure i Bernat l’únic que ha fet per tu ha estat en avisar-te dels perills que havies de passar. Sols en que ell fora capaç de raonar... Massa dona per a un príncep!

Acabem el matí parlant de Valor i Guarner. Dos escriptors ens diu el mestre que molt valents per l’època en la que es va tocar lidiar. Res a dir. Tota la raó, però com sempre això em fa pensar: de segur que hi va haver molts i moltes anònimes amb molt de VALOR dels qui no sabem el cognom: no sabem el de Teresa. Sol passar. Normalment som els-les anònimes les que donem solucions als problemes “dels de dalt”. M’agrada la novel·la historiada. Els personatges principals sempre solen ser reis i reines, cavallers-dames, prínceps i princeses, comtes, marqueses, monjos i monges... Poc sabem dels de baix. Dels que fan la història. Dels anònims. Dels que no tenen nom ni cognom. Ens conten que no se quin rei va anar a la guerra amb nosequantsmil soldats. Després ja ens diuen si va guanyar o perdre. I els nosequantsmil soldats què? I les seues famílies? Valor es va arruïnar per la fil·loxera però ell era senyoret. A la Vall d’Albaida moltes famílies anònimes es va passar el mateix.

Res ha canviat. Els-les de dalt, els que passaran a la història en nom i cognoms no han respectat les normes que ells mateixos havien posat. Però hem de saber que els-les de baix, les que els nostres noms i cognoms no passaran a la història tenim la clau! Ocupem-se dels-les nostres, dels-les anònimes perquè tenim molt de VALOR. Com diu Mandela: “L’educació és l’arma més poderosa que podem utilitzar per a canviar el món”.

Marian Llàcer

PD: La primera foto és d'ahir del Puig Campana. Les altres dos són del curs passat a Castalla.