Dia molt emotiu.
Sanchis Guarner s’ho mereix i la nostra Vall tan oblidada també. Tot va començar com... En realitat no sé com va començar. És com un deure que t’acudeix de repent. De sobte te n’adones que ho tens tot per a poder-ho aconseguir i ho has de fer. També era el seu any, el de Sanchis Guarner, i Encarna i jo ja feia temps que teníem aquest projecte en marxa. Ens vam posar a pensar i ho teníem tot: estem en la Vall i Sanchis Guarner escriu d’ella. La Vall té tant que no sabem! No podem consentir oblidar-la i menys en un moment en que pareix ser que dur als xiquets i xiquetes a escoles d’altres llocs, on es parla diferent a com parlen els seus i on les tradicions i costums no tenen res a vore amb les nostres està creant furor.
Som una escola d’Albaida, pública i en valencià. Tenim gallines, hort escolar, treballem per projectes, fem tallers on agrupem als xiquets i xiquetes de distintes edats, no utilitzem llibres... El fet de ser una escola menuda fa que siguem una xicoteta família, i el dilluns els-les nostres companyes ens ho van demostrar.
Hem estat tot el curs aprenent de l’escriptor i de la Vall: termes, dites, cançons, oficis, muntanyes, rius, gentilicis... I per fi la festa final!
Malgrat les retallades i el mareig general que existeix en l’educació pública vam fer l'homenatge: la nostra família del Covalta s’ho mereix. Programada per al dia 22 (dia de vaga en educació) la festa va estar el 21. L’ajuntament ens havia cedit el Museu de Titelles per a l’actuació dels nostres menuts i nosaltres havíem convocat als pares i mares per a la vesprada, a les 19’00 hores.
El divendres cada coordinadora de cicle de l’escola va mostrar interès en vidre a l’actuació. Que bonic! Havien fet també seu el nostre projecte. Que hi ha més bonic per als xiquets i xiquetes que els seus companys i companyes vagen a vore el fruit del seu treball? Dilluns 21 a les 11, estava de gom a gom : tots i totes pendent de vore als de 3 anys explicar qui era S. Guarner, als de 4 mitjançant dites i cançons comentar perquè som Vall i perquè ens diguem d’Albaida i als de 5 recitant dites de la Vall. Per acabar l’actuació cantàvem tot el cicle una dita de la Vall, segurament la conegueu, l’heu escoltada al Botifarra:
“Mira si he corregut terres / Que he estat en Alfarrasí
En Atzeneta, Albaida / En El Palomar i ací”
Gràcies companys i companyes del Covalta!
Per la vesprada actuació. Em quede amb les paraules d’Elies (pare de Mireia): un 10, menuda currà, m’he emocionat, m’agrada molt el que feu...
I a nosaltres, les mestres del Covalta, que ens confieu l’educació dels vostres fills i filles.
Continuem!
I a nosaltres, les mestres del Covalta, que ens confieu l’educació dels vostres fills i filles.
Continuem!
Marian Llàcer Pla
El nostre projecte inicial de la vall va anar creixent dia a dia, i l'homenatge final ha sigut la millor manera de conclure'l.
ResponEliminaL'escola va respondre de la millor manera possible i els nostres pares i mares estaven molt "pagats" de vore als seus xiquets les coses que sabíen de la nostra, la Vall d'Albaida.
Tot una experiència compartida amb tu, Marian!!
Encarna