Sóc repetidora

La paraula “repetidora” en educació sempre l’hem utilitzada com a una qualitat pejorativa . Jo ja fa uns anys que sóc repetidora. Comença el curs i estic a l’aguait. Entre una vegada i dos i tres...Fins que ho veig i pam! Done les meues dades perquè no vull deixar de repetir els cursos de Labrado!

Ahir tocava Biar. Abans de les nou del matí ja estàvem allí. Música. Músics.  Plaça de l’església, castell amb “La Mahoma”. Biar està en festes! Les festes rememoren les lluites entre almohades i les tropes del rei Jaume I el conqueridor en 1245, que amb la conquesta de Biar per a la Corona d’Aragó va marcar l’antiga frontera entre el regne de Castella i el d’Aragó.

S’ apropem al bar de la plaça. Havíem quedat allí. Està ple de músics i de moros i cristians que desfilen a ritme de pasdoble i van entrant a la plaça. ”La Mahoma” ens mira des de dalt del castell. No parem de mirar i pel carrer del cantó entra la Banda de la Pobla del Duc. Busquem a Miguel i així fem la xerradeta mentre esperem al mestre. Mira ja està ahí! Labrado!

S’ enfilem cap a la serra. Labrado és un mestre. És un escriptor. És un investigador de relats.  És un mag de la tradició oral. Parem a un costat del camí i Labrado trau les seues fitxes fruit de la investigació pels pobles. Busquem al “Comte Arnau”: la seua ànima viatja sense repòs per les muntanyes. Prompte ens relaciona al Comte amb Els frares del Mas de Pontarró. Pareix ser que el pecat més greu que es pot fer cap a l’ésser humà és enganyar amb el jornal. El Comte no descansa per que en vida va enganyar amb el sou. Igual que els frares: enganyaven als veïns a l’hora de comprar i vendre gra. No poden anar ni al cel ni a l’infern pels cordons beneïts que duien. Així es van convertir en ànimes en pena, com el Comte. El paisatge, el saber dir del mestre fa que haja estat un matí molt intens. S’ acomiadem per a la setmana propera. Sort mestre!

 Cristina i jo dinem amb Miguel. Hem decidit passar a Biar la vesprada. Vegem els moros i els cristians. La desfilada de percussió que no sé quina és la tradició però em va parèixer curiosa. Ja molt tard torne a casa, i pense en el dia que he passat: Biar, Labrado, El Comte Arnau, Els frares del Mas de Pontarró... Sap alguna gent que per no pagar als-les treballadores els diners que correspon per la feina poden convertir-se en ànimes en pena? Preguntaré a Labrado si els té avisats perquè a mi ja fa temps que em paguen menys i no vull ni pensar el overbooking d’ànimes en pena que pot haver en poc temps.

Marian Llàcer Pla