Ací pau i allà glòria

Aquesta setmana acaba el primer mes de l’any. Amb ell un dia amb el que el colom és el protagonista a l’eixida de les escoles. Els dies d’abans tots i totes angoixades perquè no sabem quina activitat fer. Ja tens a quasi tots els xiquets i xiquetes cara el colom. El podrem vore en totes les seues varietats i formes, amb paraules que ens representen sentiments positius a la panxa escrites. Dibuixos d’armament tatxats, fotos de xiquets famèlics, camps de concentració, Nòbels de la Pau i coloms molts coloms.

És necessari aquest dia? Si, pense que si. Tots els dies són necessaris. Segurament en serien molts els que si no hi haguera un dia com aquest no reflexionarien en sa vida ni una vegada sobre la gran quantitat de violència que ens envolta diàriament. Hem de conscienciar-se que els i les xiquetes des de que s’alcen fins que es giten estan envoltats d’imatges, gestos, paraules, accions carregades de violència. Si, en totes les seues formes. Sols cal posar un noticiari: guerra, pallisses, incendis, violència de gènere, atracaments, desnonaments,  accidents de transit... Fins i tots als dibuixos animats tot són cops i destrucció. És esborronadora la normalitat en que ho vegem.

Molt típica la contestació de: els dies de la pau són tots. Correcte. Però crec que és important recordar-ho, al menys un dia... Que després són uns quants més, al menys fins que dure el colomet de la xiqueta en l’estant.

El curs passat vaig dedicar a les ONG. Enguany l’he dedicat a una acció tan important com és “la risa” i tots els sentiments de benestar que ella aporta, sobretot alegria i felicitat. Ja fa uns dies que vaig enviar una nota a casa en la que els xiquets i xiquetes han de portar a classe dos acudits. Cada dia n’hem contat i estem fent un llibre d’acudits. La veritat és que la majoria no els entenen, però vore’ls  riure no té preu.

 

Alguns consideren que deriva del vocable pondus que vol dir pes. Altres que de punya que vol dir virtut. De ponos que és treball i fatiga.  I per últim del llatí “poena”. És  la condemna, sanció o punició que un jutge o tribunal imposa segons l’estipulat per la legislació a la persona que ha comes un delicte o infracció. També pot ser un patiment intern, un mal emocional. No cal que parlem de la de la mort. Era un vel que duien les dones de dol.  En països llatinoamericans fa referència a “vergonya” .

Ho fa de pena. Està fet una pena. Morir-se de pena. Sense pena ni glòria. Està passant  la pena negra.

Quan escolte utilitzar aquesta paraula en forma positiva “paga la pena” no m’ho crec. No crec que valga la pena, pagar una pena per res. Pense que tot entrebanc és un pas per a l’èxit que volem. Quan dubtem entre fer o no fer una cosa millor és fer-la: si no ix com esperem sempre ens quedem en l’experiència. Conforme vaig passant el temps me’n adone que sols val ser feliç, optimista. No paga la pena ser altra cosa.