Alguns consideren que deriva del vocable pondus que vol dir pes. Altres que de punya que vol dir virtut. De ponos que és treball i fatiga.  I per últim del llatí “poena”. És  la condemna, sanció o punició que un jutge o tribunal imposa segons l’estipulat per la legislació a la persona que ha comes un delicte o infracció. També pot ser un patiment intern, un mal emocional. No cal que parlem de la de la mort. Era un vel que duien les dones de dol.  En països llatinoamericans fa referència a “vergonya” .

Ho fa de pena. Està fet una pena. Morir-se de pena. Sense pena ni glòria. Està passant  la pena negra.

Quan escolte utilitzar aquesta paraula en forma positiva “paga la pena” no m’ho crec. No crec que valga la pena, pagar una pena per res. Pense que tot entrebanc és un pas per a l’èxit que volem. Quan dubtem entre fer o no fer una cosa millor és fer-la: si no ix com esperem sempre ens quedem en l’experiència. Conforme vaig passant el temps me’n adone que sols val ser feliç, optimista. No paga la pena ser altra cosa.