Aquesta setmana acaba el primer
mes de l’any. Amb ell un dia amb el que el colom és el protagonista a l’eixida
de les escoles. Els dies d’abans tots i totes angoixades perquè no sabem quina
activitat fer. Ja tens a quasi tots els xiquets i xiquetes cara el colom. El
podrem vore en totes les seues varietats i formes, amb paraules que ens
representen sentiments positius a la panxa escrites. Dibuixos d’armament
tatxats, fotos de xiquets famèlics, camps de concentració, Nòbels de la Pau i
coloms molts coloms.
És necessari aquest dia? Si,
pense que si. Tots els dies són necessaris. Segurament en serien molts els que
si no hi haguera un dia com aquest no reflexionarien en sa vida ni una vegada
sobre la gran quantitat de violència que ens envolta diàriament. Hem de
conscienciar-se que els i les xiquetes des de que s’alcen fins que es giten
estan envoltats d’imatges, gestos, paraules, accions carregades de violència.
Si, en totes les seues formes. Sols cal posar un noticiari: guerra, pallisses,
incendis, violència de gènere, atracaments, desnonaments, accidents de transit... Fins i tots als dibuixos
animats tot són cops i destrucció. És esborronadora la normalitat en que ho
vegem.
Molt típica la contestació
de: els dies de la pau són tots. Correcte. Però crec que és important
recordar-ho, al menys un dia... Que després són uns quants més, al menys fins
que dure el colomet de la xiqueta en l’estant.
El curs passat vaig dedicar
a les ONG. Enguany l’he dedicat a una acció tan important com és “la risa” i
tots els sentiments de benestar que ella aporta, sobretot alegria i felicitat.
Ja fa uns dies que vaig enviar una nota a casa en la que els xiquets i xiquetes
han de portar a classe dos acudits. Cada dia n’hem contat i estem fent un
llibre d’acudits. La veritat és que la majoria no els entenen, però
vore’ls riure no té preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada