Tots els anys q envolten els 40 d’una persona són els millors. Ja saps lo que eres, o lo que seràs. Ho deia “m’aguelo” Elies. Home de poques paraules però de bons fets. Decimalador era el seu ofici. Ja veus! Aquest ofici no apareix en cap lloc, com si mai ningú l’hagués fet. Ara la gent poda, pocs són els que decimalen. Es perden oficis i paraules. Marian! (diu mon pare), es poda la vinya i es decimalen els arbres.

A lo que anava. Jo estic en eixos anys. M’adapte bé. A quasi tot. No envege res ni a ningú. Estic bé: la meua gent està bé...Podria estar millor? Si! I tant! Tenim tantes coses que com diu Sabina“valen la pena” (ja sabeu que pense jo d’aquesta paraula, en fi! El mestre és el mestre)

Tenemos memoria, tenemos amigos/tenemos los trenes, la risa, los bares,
tenemos la duda y la fe, sumo y sigo/tenemos moteles, garitos, altares.

Tenemos naufragios soñados en playas/de islotes sin nombre ni ley ni rutina,
tenemos heridas, tenemos medallas/laureles de gloria, coronas de espinas.

Tenemos caprichos, muñecas hinchables /ángeles caídos, barquitos de vela,
pobre exquisitos, ricos miserables/ratoncitos Pérez, dolores de muelas.

Tenemos poetas, colgados, canallas/Quijotes y Sanchos, Babel y Sodoma,
abuelos que siempre ganaban batallas/caminos que nunca llevaban a Roma.

M’agrada raonar. Intente raonar-ho tot. Pense en que sempre les coses es fan per algun motiu. Res és perquè si. En aquets moments no entenc quasi res: mentre uns ens furten a altres es lleven beques per excés de patrimoni? What? Pareix ser que tindre casa per a viure és excés de patrimoni perquè feina ja fa dos anys que no en té. He de pagar pel medicament però m’han dit que ens ho tornaran. M’han donat dia per ací dos mesos. No passa res si son pare i sa mare es queden sense casa, o sense feina, o sense metge, o sense poder menjar? Si, l’escola cau. No tenim diners però fem grups més nombrosos i així a vore si llevem algun barracó i estaviem. Clar, els xiquets de tres anys han de saber anglés és very important, molt, però molt d’anglés! Good morning! Li direm a la senyora fornera quan anem a per la coca en sal. Que abans es deia “Bon dia?” Això ha de ser com lo de decimalar... Ens uneixen tantes coses a aquell país que és una penna que perdam tradicions com el Halloween...(ganna de plorar)

Em molesta en excés que vullgues que mostre el que no és. Em molesta fins i tot dedicar-te paraules, no t’ho mereixes. Marian, no el queixes. Fes vore que tot està bé. Quanta hipocresia! Anda yaaaa! Fins ahí podríem arribar! No em dona la gana! Faig bona cara a qui vull i perquè vull. Perquè amb el somriure el dia es passa millor, perquè tinc l'escàner obert en positiu, perquè s’ho mereixen i m'ho merec, perquè ja tenen prou, perquè aprenem junts, perquè ens volem, perquè són dels meus i com els meus...

 Very good! Touché. Espere vos rebente en la cara!