La Vall d’Albaida està formada per 34 pobles. Un d’ells és Otos. El dissabte passat de matí Encarna, Rosario, Verónica i jo vam prendre camí cap Atzeneta. Passem Carrícola i sense adonar-se’n arribem a Otos.
Jo conec aquest poble des de fa molt de temps. Tinc allí familia (mon tio Elies, el panader). També he estat treballant en l’escola, era la mestra de música. Eixe any la mestra d’infantil (Maria) va treballar un projecte sobre els dinosaures. Ara no recorde quin dels dinosaures era, però la seua alçada era molt elevada. Al llibre on havien vist l’altura posava els metres i per a saber com podia ser d’alt no van dir altra cosa que seria com l’alçada de dos pisos. A Otos no hi havia finques, cosa que el fa encara més bonic. Maria de seguida va pensar en que podríem mesurar el campanar, ja que era l’edifici més alt que hi havia.
El que més m’agrada d’aquets pobles és que el pensat i fet funciona però com. Obris la boca i de seguida te la tapen. Una vesprada ja havíem quedat amb Pep Pla (el meu cosí el panader) i amb Joan Olivares. Entre els dos mesurarien el campanar en directe per a saber fins on o com era d’alt aquell dinosaure. Tota una experiència!
A Maria que no parava de pensar no li se va ocorre altra cosa que el final de projecte fos un concert. I clar cada vegada que em ve al cap Maria diguen-me: Marian, lo més significatiu per als xiquets i xiquetes és que la seua mestra de música dirigeixca la banda. I clar jo que sóc de poble i a més això de lo significatiu ho tinc molt clar no vaig poder dir-li que no.
La visita d’aquets dos dissabtes era diferent. El cefire ens havia proposat un curs per a conèixer millor la ruta dels rellotges de sol. Encarna és de la Vall com jo però que repagades hem estat d’escoltar a les nostres companyes, Rosario i Verónica: han estat encantades. Hem aprés un poquet més d’un dels pobles de la Vall, en un ambient extraordinari i a més s’hem conegut millor. Encantada de conèixer-vos.
Marian Llàcer Pla
PD: Encarna estava malalta el dissabte per això no apereix a la foto
Enhorabona pel teu blog. Està molt ben escrit, quasi literàriament diria jo, i ens transmet perfectament el teu entusiasme per la tasca que fas.
ResponEliminaM'han agradat molt les dos activitats, tant la de la fira de poesia (quina idea més bona) com la de la ruta dels rellotges de sol.
Vaig a suscriure-m per a seguir-te en les teues correries.
Molta sort.
L'experiència a Otos degué ser molt bonica, i jo ací en casa sense poder eixir, encara com la meua amiga Marian m'ho contarà tot jejeje.
ResponEliminaEnhorabona pel teu nou blog, estàs feta una tot-terreny!
Encarna
Este blog promet.Amb el teu permís et seguiré.
ResponEliminaUis! Quina alegria! Quanta gent ha vingut.
ResponEliminaGràcies.
Marian
PD:Enric pots vindre quan vullgues, gràcies.
Que bé pinta aquest blog. M'agrada molt i pense que em faré seguidora per enterar-me quan l'actualitzes.
ResponEliminaPer cert, pel que respecta a la Vall d'Albaida, jo també estic enamorada d'Otos en primer lloc i en segon de Carrícola. Tenen un encant especial que et permeten i t'inspiren per fer aquest tipus d'activitats tan xules.
Jo sóc valldalbaidina. La gent de la comarca estem tan acostumats a vore'ls que normalment no aprecíem el que tenim. A mi sempre m'agradat més Carrícola té un encant natural. La Vall té 34 pobles i cadascun té la seua coseta... És molt graciós molta gent de la vall ha estat a New York però mai ha visitat S.Pere d'Albaida.
EliminaGràcies pel que em dius!