...De segur que així les estadístiques l’any que va baixen. No és normal, desde que he vingut ni ha plogut i no paren de cremar serres. És com una roda: Galicia-nosaltres, Catalunya-nosaltres, Canaries-nosaltres... És el comentari que feia Abel ahir mentre caminàvem des de la Covalta fins la Font de Patge.
Tenia molt de desfici, tant que he vist fins i tot l’horòscop del teletext de la Primera. Veig Leo i jo que sempre he estat molt obedient, he leido. Ara, de veritat que no sé que em deia que ens passaria als nascuts en l’agost, però si he vist que posava alguna cosa així com: mejor dia-viernes, peor dia-martes. Ja veus! Hui dimarts, no ha estat mal (he pensat) He continuat programat, planificant un curs que ens l’han presentat molt fosc però que des del principi vull intentar que al menys dins de classe tinga igual o més color que els altres: ara sou menys mestres. Ara tens més xiquets. Però som menys mestres! Ja! Se siente. Calla i no ho digues! Jo no sé com tu, no passa res com sàpigues... No sé! Ara no tens paga de Nadal. Ara no pots caure mala. Ara has de saber anglès. Ara no cal que sàpigues la llengua en la que penses... Uis si els meus pensen així! Ho sentim, pensem que deuríeu pensar en altra llengua en definitiva a vore si vos se lleva eixe gen que de segur que teniu defectuós... Ni cas! Va Marian, programa en positiu.
Que escolte! Avionetes? Calla! No seran les que van a Benicolet. M’assome al balcó. Fum! Fuuuuuuum! Això per on és? Cride a casa. La mare i jo estàvem al terrat, és per la Vall de la Salut, o això pareix. Darrere del Castell Vell. Des del balcó torne a mirar: dos milions d’avionetes pel cel (sóc d’Albaida). El Castell Vell? Quina poca vergonya! Però si ja estan les torres d’alta tensió! Ara que començava a reviscolar allò! De veritat que no ens deixaran ni disfrutar del paisatge!
Em senc estranya quan pense que aquest matí al cicle d’infantil he dit a les meues companyes: Xates, mireu quin objectiu he redactat per a treballar en cicle aquest curs, a vore que vos pareix! Provocar interés i sensibilització pel nostre medi per tal d’estimular l’afecte, estima i la necessitat de l’arbre. M’agrada! ha dit Encarna (que també és Leo)
Vaja que se'ns està fent fosc aquest any. Dins l'escola amb la situació que estem portant avant, i fora d'ella passant vesprades com aquesta vegent el fum propet.
ResponEliminaPerò no conec molta gent mestra (i altres) que tinga l'espenta que tu tens per a intentar passar-ho el millor possible.
Besets. Encarna
Gràcies xiqueta! I diras perquè? Ja saps moltes vegades sense adonar-se'n ens facilitem la vida. I see you tomorrow (o com es diga ;)
EliminaJo sempre pensaré amb la meua llengua, el VALENCIÀ. Tu dius que no tindràs paga de Nadal, jo fins la setmana propera no sabré si la tindré. Ahir em va caure l'ánima als peus cuan treballant vaig escoltar els elicopters, m'asome al carrer i veig la serra en flames. Vaig dir, la plaga de fills de puta ja arriba a la Vall. Cada matí, cuan comense el dia, vullc pensar que queda un dia menos per que acabe la puta crisi. Queda menos per vorer a germans i amics amb mes alegría en la cara perque tenen faena. En fi, m'agradat el teu escrit, jo no soc d'Albaida (exagerats) pero em considere un més.
ResponEliminaAnònim, tota la rao (no sé el teu nom) Pareix que en rebem per tots els costats. Sols ens queda rebre als nostres amb un somriure: si no hi ha alegria n'hem d'intentar traure. Passa bons dies!
Elimina