Al calendari romà l’any començava en març i al mes sisè se l'anomenava sextilis fins que l’emperador August Octavi va decidir donar-li el seu nom: des d’aleshores aquest mes s’anomenava augustus.
August no estava content del tot: Juli Cèsar havia fet el mateix al mes cinquè. De quinctilis va passar anomenar-se iulius però a més tenia 31 dies, augustus sols 29! Així és que no va parar fins que va aconseguir que en tinguera 31.
August no estava content del tot: Juli Cèsar havia fet el mateix al mes cinquè. De quinctilis va passar anomenar-se iulius però a més tenia 31 dies, augustus sols 29! Així és que no va parar fins que va aconseguir que en tinguera 31.
El mes d’Agost sempre ha estat un més de vacances. Pensem en ell i ja tenim calor. Ens ve al cap la platja, el ventall, la fresca, les estrelles, les festes dels pobles, la família, la banda de música, les collites, la piscina, el matinar per gust, els gelats, els viatges...
De les dites que té el mes d’agost les que més m’agraden són: “Agost té la clau de l’any”, “Agost té el secret”. Pense que han de vore amb la predicció de l’oratge: amb el mètode de “Les Cabanyoles” que tant m’ha intrigat sempre. Aquest mètode d’observació de la natura durant el mes, ha fet que la gent del camp poguera saber amb antelació l’oratge que anava a fer durant la resta de l’any. És un mètode molt curiós: de l’1 d’agost fins al 13 són les cabanyoles mestres i després van les de tornada del 14 al 25. S’observa la natura durant tot el dia i amb dos cicles molt marcats. S’aplica a una zona d’una quantitat de kilòmetres determinada. S’ha de tindre una coneixença del l’entorn, de la direccionalitat dels vents, les característiques del sol, la lluna, la temperatura.. Mon pare sempre parlava d’un home de Bufali que pareix ser sabia llegir-les. Supose que abans seria més comú. Jo ara sols he escoltat parlar d’una senyora de Carrícola, treballa les cabanyoles: ens prediu l’oratge a la comarca i a les que ens limiten. Quina passada!
Agost és el meu mes. Hui és el meu natalici. Es cert que quan alguna persona diu que és d’Agost sempre m’apareix un somriure intern i pense: és dels-les meues. És com una espècie d’agermanament. Pense que tenim alguns factor comú: el dia del nostre natalici la gent està desperdigada pel món. Fins i tot les pastisseries estan tancades! Per vacances d’ells o pròpies és difícil coincidir o fer una celebració: sempre hi ha qui no està! I quan eres xicoteta encara pitjor no estan els-les teues amigues... Ni les d’escola. No sabem dir si som de principi o de final d’any, som al mes 8 ens toca finals, però ni la mestra ens classifica en el grup dels majors o dels menuts de la classe. Això si, comencem curs i tenim l’edat que toca en eixe grup. M’encanta quan diuen: Ais, eres Lleó! Aleshores eres...I t’agrada.. El teu color... El teu número... Em fa molta gràcia! Ens posen qualitats depenent del poble on hem nascut, del sexe, color dels cabells, pel mes de naixement, pel dia i l’hora... Menuda forma d’exterminar la psicologia evolutiva! Aleshores quan nasquem res més ens pot fer canviar? Ja ho tenim escrit? Si eres dona, d’Albaida, d’Agost, del dia 19, cabells castanys... ;)
Felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada