M’encanta vore Albaida de nit. M’encanta o m’encisa? No, jo sempre dic m’encanta, tu eres més de “m’encisa", de fet sols te l'he escoltada a tu. Encanta vindrà d’encanteri? I encisa? D’encís? Sempre m’ha encantat pensar que volen dir algunes paraules. No busque l’etimologia, m’encanta raonar-la amb mi mateixa i acabe trobant la meua pròpia. Faig una excepció: vaig a buscar que volen dir i em quedaré en la que més s’aprope a mi:
-Encantar: sotmetre a poders màgics. Atraure o guanyar a algú per dons naturals, com la bellesa, la gràcia, la simpatia, el talent.
-Encisar: despertar una persona o cosa admiració, afecte o desig.
M’encanta les nits després de la fira. M'encanta les vesprades de fira. M’encanta la teua cara mentre el toques els cabells i mires totes les llums de les atraccions. M’encanta el campanar. M'encanta les campanes de dia. M’encanta raonar en tu. M’encanta com m’escoltes. M'encanta la meua terra. M’encanta els teus versos cantats: más de cien motivos que valen la pena. M’encanta la meua feina. M’encanta la teua saviesa. M’encanta que t’agraden les meues ocurrències. M’encanta els xiquets i les xiquetes. M’encanta els teus cabells rulls. M’encanta passejar en vosaltres per la serra. M’encanta que tingueu sort. M’encanta la música. M’encanta els diumenges en família. M’encanta Malasaña me gustas tú, m’encanta la castaña me gustas tú. M’encanta llegir. M’encanta saber que t’ha caigut una dent. M’encanta que les coses acaben bé. M’encanta la teua innocència. M’encanta la fresqueta. M’encanta el primer glop de cervesa fresca quan fa calor. M’encanta quan ens riguem. M’encanta la voreta del mar. M’encanta cuando callas porque estás como ausente. M'encanta poder-te ajudar. M’encanta la nit al balcó.
M’encanta que em diguen que tinc el teu caràcter. Encara el veig asseguda davant del sofà mentre Jordi dormia: que no caiga el xiquet! No el movies! Jo entrava el mirava i em dies: em té encisada... Em té “anemoraeta”.
Que bé s’està al balcó. Quina quietud. Quina serenitat. Quina fresqueta. Mire el cel. Bona nit.
Entre més major em faig... quan em mire a l'espill veig els ulls, els cabells, el nas, fins i tot la boca de la meua iaia i saps què? QUE M'ENCANTA!
ResponEliminaM'encanta recordar-la, sentir-la prop meu, evocar quan em deia: "la meua reina"... la trobe molt a faltar, molt; i sempre que l'enyore no puc evitar que els ulls me se plenen de llàgrimes; i els parle als meus fills d'ella per a que la tinguen tant present com jo. Per que diuen que les persones no morim mentre som recordades pels qui ens han volgut així que "la meua iaia Amparo" continua vivint ací, a ma casa, amb tots nosaltres.
T'estime iaia.
Viri