Del sud

Estic a la porta 18 fent cua. Ho he escoltat bé? Si. Ho han dit en angles i en castellà. Que gràcia m’ha fet minuts abans escoltar la destinació d’altre vol: anava a Itàlia. M’agrada la musicalitat de l’italià. Quins dies més bons he passat, hem estat junts! Poc de temps, però junts. Ja prompte vindreu. Cheltenham, Òxford, Cardiff, Londres... No hi ha res com viatjar amb bons amics.  La cua no mou, cada vegada es fa més llarga i note que ja s’acaben els meus dies d’aïllament lingüístic, o no? Un senyor que tinc darrere meu em pregunta en perfecte angles perquè no duc passaport, no sap que podem volar amb d.n.i.? Li somric i li dic: Benidorm? Em mira i diu: Javea, the sun! M’acaba de matar, m’encanta aquest poble. Però senyor diga-li Xàbia! Així i tot li faig un gran somriure (idioma universal) De segur que aquest senyor no ho sap. No els hem creat cap necessitat de conèixer’ns, de saber més de nosaltres, en definitiva no ens fem respectar.

M’agrada vore els museus de les ciutats que visite. Quan vaig entrar al British Museum ho vaig tindre clar: prompte tindríem una zona. El Lovre de Paris i el Pergamon Museum de Berlín ja em van donar la pista. Grècia, Egipte, Roma, Pèrsia... Aquest països estan repartits pels museus del món. Entrem a la planta d’Egipte: ple d’ autèntiques mòmies a les que la gent no para de fotografiar. Hi ha un pobre egipci de fa no se quants segles, momificat, cabussat a la sorra del desert i ens expliquen de que va morir... Patètic! I la gent no para de fer-li fotos! No vull ni saber com ha acabat ací. Vull pensar que el poble, els de baix no tenim res a vore. Les colònies, els mals dirigents, les opressions, i sobretot la falta de respecte propi al poble al que es pertany. Nosaltres som els principals responsables del que ens deixem fer.

Algun dia tindrem una xicoteta sala en un d’aquests museus? Entrada una escultura del Rei Jaume. Dins els papes Borja i família, Ramon Llull, Ausiàs March, Martorell, Fuster, Estellés, Guarner, orxata i fartons, Tribunal de les aigües, dolçaina i tabal, cassola, palmeres, saragüells, banda de música, l’Albufera amb un samaruc dissecat, marxa cristiana, flor del taronger, paella, Benidorm...

Jo parle, pense i escric en llengua de Reis. I senc. No és el mateix voler que estimar. Sóc conscient del complexe d’inferioritat del meu poble, la majoria estan aprenent llengua estrangera i no saben parlar i escriure bé en la pròpia Si u no vol, dos no es barallen. Si dos volen, s’entenen.

Tot el viatge diguen-me que si era italiana. M’alegra. Veus com la meua llengua sona molt bé? Torne a escoltar en un perfecte angles la destinació del meu vol, ara en castellà diu la senyoreta: Vuelo con destino Alacante!  Si, has llegit bé! Alacante diu tota l’estona mentre jo pense: a la cante, i a la balle. Tot ho sé fer ;)

Quina oloreta! Els tarongers ja estan en flor. Tornaré a vore-vos!