És un sentiment estrany. No sé en quin moment ni perquè però ja fa que pense en un canvi, el necessite. Note que he acabat un cicle de vida i ara me’n tocava un nou. Cinc escoles he posat. El dia 14 de maig ha estat publicat que el curs que ve estaré a Ontinyent al Martínez Valls.
Vesprada-nit del dia 7 de juny. Arriba un cotxe. Para damunt de la vorera de ma casa. Baixa l’home del bigot i davant la mirada al·lucinada de la gent que passa, em dona el bracet i puge. Susana i Lucia es moren de risa i no paren de gravar. Mou el cotxe. Xelo (l'home del bigot) al meu costat. Em pregunten i jo ric, sols puc riure perquè no sé que fer ni que dir, de fet no sé on vaig. Arribem a casa Pau, a la serra. Baixe del cotxe i escolte una cançó que diu: No te quieres enterar/ que te quiero de verdad/ no te quieres enteraaar... Ixen totes les mares dels meus xiquets i xiquetes disfressades, oferint-me una copa i diguent-me: mira! Mira! Un cartell adorna la paret. Es per a mi! Ric, sóc tota un somriure.
M’han buscat disfressa, un vestit blanc amb corona de princesa. Ja deia jo que estic més grosseta, la cremallera no em passa de baix del braç. No passa res! Rises i més rises. Sopem. Han fet una pel·lícula per a mi! Música de fons: Antònia Font “Alegria”(m’encanta!). Ixen els meus xiquets i xiquetes parlant de mi. Què emocionada estic! Me la regalen. Després hi ha festa, Esteban porta l’animació tota la nit. També està Cristina! Rises, balls. No sé que dir. Mai m’esperava açò! Quin regal! Què bonic!
Mes de maig. Cançó del “Bon dia”. Vaig a pels xiquets i xiquetes i les mares em somriuen... Però no com sempre! Entre a classe i ve Mireia i em diu: Pren! És un paperet. Fora posa: SORPRESA! L’òbric i diu: EL DIA 7 DE JUNY A LES 9 DE LA NIT NO POTS QUEDAR... Moc el cap incrèdula i de seguida ve Llum i em diu: pren! AMB LES MARES DE 5 ANYS HAS D’ANAR... Tania: AL DIMECRES MÉS PISTES TINDRAS... He estat així fins al dia 6 de juny. Dilluns, dimecres i divendres. 19 paperets. 19 pistes. Els MEUS xiquets i xiquetes ho sabien tot!
Mes de maig. Cançó del “Bon dia”. Vaig a pels xiquets i xiquetes i les mares em somriuen... Però no com sempre! Entre a classe i ve Mireia i em diu: Pren! És un paperet. Fora posa: SORPRESA! L’òbric i diu: EL DIA 7 DE JUNY A LES 9 DE LA NIT NO POTS QUEDAR... Moc el cap incrèdula i de seguida ve Llum i em diu: pren! AMB LES MARES DE 5 ANYS HAS D’ANAR... Tania: AL DIMECRES MÉS PISTES TINDRAS... He estat així fins al dia 6 de juny. Dilluns, dimecres i divendres. 19 paperets. 19 pistes. Els MEUS xiquets i xiquetes ho sabien tot!
No sé dir que vaig sentir en el moment, ni el que senc quan ho recorde. Sé que somric. La meua psique riu. Gràcies!
CÒMPLICE: “Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou”
Diccionari per a ociosos. Joan Fuster. Edicions62
Simplement crec que has deixat l'imprenta d'una bona mestra, tots hem tingut un mestre qu'ens ha marcat i tu eres eixa a la que recorarán una nanos als que has educat estos anys. Lo que ja es menys normal es lo d'els pares, jejeje simplement crec que eres ÙNICA. Enhorabona.
ResponEliminaEres molt afortunada tenint eixos xiquets i pares.M'alegre molt de que hagen fet eixe reconeixement. Enhorabona i endavant.
ResponEliminaGràcies. Estic contenta, pense que he fet grup-equip entre els-les mares i això és molt important per als xiquets i xiquetes.
ResponElimina