Veig les noticies. Està eixint el director d’una escola pública d’Alacant, ens conta que hi ha xiquets i xiquetes que no tenen per a menjar. Diu que hi ha mares que han furtat la llet per a que els fills mengen alguna cosa abans d’anar a classe. Ens mostra una bosseta de plàstic: un xiquet havia estat replegant cèntims (150) fins tenir-ne prou per a quedar-se un dia al menjador, tenia molta il·lusió. El director ho mostra com un tresor, està emocionat.

Canvi de notícia: dimissió d’un president de club de futbol. Pareix ser que havia dit que un jugador costava 50 milions i no, no es així. Segons diu la noticia són 90 milions d’euros.

Altra noticia. Trauen una desfilada de roba interior femenina: la modelo vestirá esta prenda de ropa interior valorada en 10 millones de dólares.

Buf. Pose els ulls en blanc. Quina vergonya, deurien prohibir aquestes notícies. Em pareixen depravants. Mig món sense feina, sense menjar, sense vivenda, sense metges, suprimint línies... En aquest país encara es paguen milionades per jugadors, però per al més elemental no hi ha diners, de cop han desaparegut tots. No importa que els xiquets vagen a escola sense menjar, el que realment ens procupa és si la filla d’un senyor important ha d’anar a peu als jutjats o en cotxe, si se la pot gravar o no... Pobra!