Tardor

Tardor. 

La consciència té estacions. La tardor ens recorda que no té sentit quedar-se nugats a les fulles del passat que ja han caducat. Hem d’honrar aquestes fulles que anuncien el principi de la seua descomposició per a convertir-se en nutrients de la nostra vida (C.G*) 

Carlos González*, “De la escuela del conocimiento a la de la sabiduria”. Un gust haver-lo escoltat, alguna cosa es mou dins teu, dins dels- les que allí estàvem. Estava molt content, la nit d’abans la2 havia emès el documental “Entre maestros” dirigit per Pablo Usón: joves desmotivats per l’educació van uns dies a classe amb un mestre (C.G*.). Aquest pretén que  recuperen l’autoestima, mitjançant el seu mètode d’ensenyament “Educar Empoderando”. L’última paraula ja ho diu tot.

Paradigma: model a seguir. Cada cultura naix d’uns mites, d’una forma de vore la vida i les seues possibilitats. No sols existeixen paradigmes culturals. La prepotència cultural és un obstacle per a l’esperit científic. Els-les educadores transmetem inconscientment aquesta limitació, revelant la prepotència cultural a classe. Hi ha que portar la vida a classe. Vegem el futur com una projecció del passat. Un mestre també ha de ser alumne ha d’aprendre.

Hem d’empoderar l’Ego, facilitar la seua connexió amb la nostra essència. El ser humà és un astre amb llum pròpia. Educar empoderant és una mirada transcultural i transgerenacional. Existim més enllà de la nostra cultura. Lo més difícil es canviar la forma d’aprendre per a poder canviar la forma d’ensenyar, ja que som educats per a saber lo que una cultura considera important. Som educats pensant que les creences són parts de la nostra veritat, de la nostra identitat. El problema de les creences es quan t’identifiques amb elles perquè quan algú no coincideix, considerem que ens està atacant, per això hem de aprendre a compaginar lo important amb lo essencial.

Casi res diu el paperet! Impressionant!