...De segur que així les estadístiques l’any que va baixen. No és normal, desde que he vingut ni ha plogut i no paren de cremar serres. És com una roda: Galicia-nosaltres, Catalunya-nosaltres, Canaries-nosaltres... És el comentari que feia Abel ahir mentre caminàvem des de la Covalta fins la Font de Patge.
Tenia molt de desfici, tant que he vist fins i tot l’horòscop del teletext de la Primera. Veig Leo i jo que sempre he estat molt obedient, he leido. Ara, de veritat que no sé que em deia que ens passaria als nascuts en l’agost, però si he vist que posava alguna cosa així com: mejor dia-viernes, peor dia-martes. Ja veus! Hui dimarts, no ha estat mal (he pensat) He continuat programat, planificant un curs que ens l’han presentat molt fosc però que des del principi vull intentar que al menys dins de classe tinga igual o més color que els altres: ara sou menys mestres. Ara tens més xiquets. Però som menys mestres! Ja! Se siente. Calla i no ho digues! Jo no sé com tu, no passa res com sàpigues... No sé! Ara no tens paga de Nadal. Ara no pots caure mala. Ara has de saber anglès. Ara no cal que sàpigues la llengua en la que penses... Uis si els meus pensen així! Ho sentim, pensem que deuríeu pensar en altra llengua en definitiva a vore si vos se lleva eixe gen que de segur que teniu defectuós... Ni cas! Va Marian, programa en positiu.
Que escolte! Avionetes? Calla! No seran les que van a Benicolet. M’assome al balcó. Fum! Fuuuuuuum! Això per on és? Cride a casa. La mare i jo estàvem al terrat, és per la Vall de la Salut, o això pareix. Darrere del Castell Vell. Des del balcó torne a mirar: dos milions d’avionetes pel cel (sóc d’Albaida). El Castell Vell? Quina poca vergonya! Però si ja estan les torres d’alta tensió! Ara que començava a reviscolar allò! De veritat que no ens deixaran ni disfrutar del paisatge!
Em senc estranya quan pense que aquest matí al cicle d’infantil he dit a les meues companyes: Xates, mireu quin objectiu he redactat per a treballar en cicle aquest curs, a vore que vos pareix! Provocar interés i sensibilització pel nostre medi per tal d’estimular l’afecte, estima i la necessitat de l’arbre. M’agrada! ha dit Encarna (que també és Leo)

